EVOLUCIÓ DEL MÒBIL (PERSONAL)

El mòbil ha suposat una evolució en el sistema comunicatiu els darrers anys,  el mateix aparell ha evolucionat a un ritme vertiginós. Aquesta reflexió m'ha portat a recordar com era el meu primer mòbil i m'he adonat que hi havia algunes diferències que he trobat interessant comentar aquí. Tot i que només han passat 15 anys la tecnologia i l'ús que en fem ha canviat a una velocitat vertiginosa.

El meu primer mòbil data de l'any 1997, en aquella època només hi havia dues companyies, Telefònica amb les divisions Movistar (amb tecnologia GSM) i  Moviline (telefonia mòbil analògica, per molt malament que ens soni) la qual era indicada per zones rurals. Per saber quin et calia Telefònica editava uns mapes de la península en dos colors on es veien les zones de cobertura de cada tipus de tecnologia, la digital i l'analògica, en funció de la teva zona en triaves una o l'altra. Airtel (més tard comprada per Vodafone) era l'altra companyia que operava, cal dir que fins el 1994 telefònica tenia el monopoli de la telefonia mòbil a l'Estat i a Airtel se li va fer pagar un cànon de 50.000 milions de pessetes per otorgar-li la llicència per operar, a diferència de Telefònica que no havia pagat absolutament res. Aquest fet es va denunciar a la Comissió Europea que va fallar a favor de la companyia.

A ciutat gairebé tothom tenia Movistar, dic a ciutat perquè el meu mòbil no sortia mai de casa. La percepció del mòbil que jo tenia era la d'un telèfon que servia per parlar amb els meus pares als vespres ja que al pis d'estudiants no teniem telèfon (jo estudiava a Barcelona) i gairebé mai el treia a passejar, no hi havia el concepte d'estar localitzable, recordo que els caps de setmana l'apagava i el guardava en un calaix de l'armari de la roba, aquesta rutina em va durar un parell d'anys. Un dels motius eren les dimensions i el pes d'aquelles andròmines. El primer mòbil que vaig tenir era de la marca NEC (Nippon Electric Company) que en aquell moment era revolucionari i em semblava un enginy futurista, però era de mal encabir a la butxaca. Com podeu veure a la foto no tenia excessiu glamour, això si, com a bon telèfon de l'època l'antena era extensible.

Per descomptat els mòbils calia pagar-los, recordo que el pack que vaig adquirir era el MovistarActiva quatro, costava 24.000 pessetes, uns 140 €, amb 10.000 pessetes en trucades que s'exhaurien a l'instant. Les trucades de les 4 de la tarda a les 4 del matí eren cares i la resta d'hores molt cares. En un primer moment només es podein fer recàrregues de 5.000 en 5.000 pessetes, més tard van acceptar que es fessin de 2.000 en 2.000, la qual cosa et donava cert marge de maniobra. 

Un fet interessant és que no podies escriure SMS, només rebies notificacions de la companyia però no podies escriure'n. Les notificacions eren que se t'esgotava el saldo i poca cosa més.

Calculo que durant aquests més de 15 anys amb mòbil, he tingut uns 15 mòbils, d'una desena de marques i un fet curiós és que encara mantinc el mateix número de mòbil i la mateixa clau d'accés del primer dia.  Bé, el número, pels que no ho sapigueu no començava per 6 si no per 9, i es van canviar tots a l'any 1998 crec recordar.

Per acabar us he buscat un recull del mòbils que recordo de l'any 1997, les marques que copaven el mercat fa 15 anys tenen dificultats per sobreviure o ja han desaparegut o s'han fusionat. Un exemple que l'evolució tecnològica fins i tot supera a les empreses capdavanteres.