Per encapçalar aquest blog, el primer de la meva vida, he estat pensant què hi podria incloure...mentre ho feia, remenant calaixos, he recuperat el treball final de carrera que feia 10 anys que no tocava i m'he posat a fullejar-lo. Així se m'ha acudit que, en el marc de l'assignatura comunicació científica del màster de medi ambient, fóra apropiat que la primera entrada fos l'aproximació científica més sèria que he realitzat. Per no avorrir al personal només inclouré el títol i quatre conclusions. Tot i que no descarto fer entregues per fascicles si el públic ho demana (aquesta última part pretenia ser en to humorístic).
Com a antecedents he de dir que el treball final de carrera es correspon a la carrera de geologia a la UB , em va dirigir el Doctor José María Carmona i el vaig entregar el gener del 2003 després de més d'un any de recerca.
El títol és: CARACTERITZACIÓ HIDROQUÍMICA I ISOTÒPICA, AVALUACIÓ DELS RECURSOS DEL SISTEMA GEOTERMAL DE SANT CLIMENT SESCEBES (ALT EMPORDÀ)
Com indica el títol em vaig basar en la caracterització hidroquímica i isotòpica per arribar a una sèrie de conclusions sobre un sistema geotermal sense explotar. Aquestes van ser:
La zona de recàrrega del sistema geotermal engloba les dues vessants de l'Albera, abarcant una àrea total pròxima als 60 Km2, que inclou la conca del riu Anyet a la part sud i la conca del riu Roma (afluent del Tet) a la part nord.
La temperatura de l'aigua al reservori es troba entre 70ºC i 80ºC aproximadament.
La zona de descàrrega inclou una àrea que pot anar des dels Solers (100m) fins a Sant Climent (70m), de forma difusa durant el seu recorregut, amb manifestacions puntuals importants, com l'estany sulfurós o la font pudosa, on s'acaba la zona de descàrrega.
El sistema geotermal presenta una gran capacitat d'autoregulació, aquest fet implica que manté amb mínimes variacions les seves característiques i propietats. Pert tant no està sotmès a variacions temporals produïdes per cicles de variació de la recàrrega.
El sistema geotermal no rep aports de l'aqüífer al·luvial Quaternari, per tant no es produeix barreja abans de la descàrrega.
Els recursos mínims del sistema són de 0,5386 Hm3, les reserves mínimes són de 26,78 Hm3 i el temps de residència mínim de les aigües a l'aqüífer és de més de 50 anys.
L'intercanvi d'aigua amb l'aqüífer al·luvial Quaternari només es dóna en un sentit, l'aqüífer geotermal en la seva zona de descàrrega fa de zona de recàrrega de l'aqüífer més superficial.
Aquestes foren les conclusions a què vaig arribar, desconec si algú va continuar amb el projecte o en va fer cap seguiment. Si algú està interessat en com vaig arribar a aquestes conclusions o el mètode emprat no tinc cap inconvenient en facilitar-li la informació.
Mentre feia aquesta entrada se m'ha acudit el pròxim tema a tractar. Excavacions paleolítiques a casa nostra. experiències personals. Primer capítol "Abric Romaní", Capellades (Anoia).
No hay comentarios:
Publicar un comentario